diumenge, 10 d’octubre del 2010

Incertesa, però certesa.


Saber del cert... Saber en qui confiar, amb qui comptar quan ho necessites. Saber del cert amb que et pots trobar si ets franc.

Potser soledat, potser amistat. La incertesa em desconcerta. No sé què pensar, què fer, què dir, què callar, què fingir, què i més quès! Sé que no sé res. No sé com actuar, com assimilar el què passa, com fer veure que m'és igual, com empassar-me el que crec i el que penso.

Tinc dret a sentir-me sola? A sentir por, pànic, tristesa, soledat, agonia...? M'ho he buscat jo sola? això em passa per no saber callar-me...

Ara em toca viure això i només puc desitjar que s'acabi, que passi ràpid i que aquest últim any no em sembli tant dur com me l'estic imaginant...

divendres, 5 de març del 2010

Els ulls no enganyen.

És de nit.
Tanques els ulls. Obres la porta dels somnis. Quin et tocarà avui? Semblarà real? El sentiràs com si l'estiguessis vivint? Com si poguessis palpar-lo? Com si poguessis sentir-lo fins a plorar? Fins a posar-te la pell de gallina? Fins a fer-te somriure inconscientment mentres dorms?
Un altre món. Potser igual o potser diferent al que veiem dia rere dia. Potser bo o potser dolent. Un món on ser feliç o on ser desgraciat.
Un món on somiar ens posa a prova.